Enfrontaments entre l'Azerbaidjan i l'Artsakh de 2023

Enfrontaments entre l'Azerbaidjan i l'Artsakh de 2023

conflicte de l'Alt Karabagh
Refugiats armenis nadius de l'Alt Karabakh fugint a l'exili per causa de l'acció militar de les forces armades de l'Azerbaidjan
Tipus	ofensiva militar i conflicte ètnic
Data	setembre 2023
Període	història contemporània
Coordenades	39° 50′ N, 46° 45′ E / 39.83°N,46.75°E / 39.83; 46.75
Lloc	districte de Mardakert
Estat	Azerbaidjan
Objectiu	República d'Artsakh
Conseqüència	protestes d'Armènia de 2023, èxode d'armenis de l'Alt Karabakh i Forces Armades de l'Azerbaidjan
Participants	Forces Armades de l'Azerbaidjan i Exèrcit de Defensa d'Artsakh

Els enfrontaments entre l'Azerbaidjan i l'Artsakh van començar el 19 de setembre de 2023, quan l'Azerbaidjan va llançar una operació militar i va declarar l'inici d'«activitats antiterroristes a l'Alt Karabakh».^[1] Els atacs van ocórrer enmig d'una crisi cada vegada major causada pel bloqueig de l'Azerbaidjan a la República d'Artsakh, que va donar com a resultat una escassetat significativa de subministraments essencials com aliments, medicines i altres béns a la regió afectada.^[2]

Un dia després que comencés l'ofensiva, el 20 de setembre, es va arribar a un acord sobre l'establiment d'un cessament complet de les hostilitats a l'Alt Karabakh amb la mediació del comando rus de manteniment de la pau a l'Alt Karabakh, va informar l'Oficina Presidencial de l'Alt Karabakh.^[3] L'Azerbaidjan va dir que se celebraria una reunió amb representants d'Artsakh el 21 de setembre a Yevlakh. A més, el país amb capital a Bakú va celebrar una reunió amb representants dels armenis de l'Alt Karabakh aquell 21 de setembre a Yevlakh amb el compromís de celebrar també una altra reunió el mes següent. No obstant això, tant l'Artsakh com els residents locals d'Stepanakert van informar de violacions de l'alto el foc per part de l'Azerbaidjan el mateix 21 de setembre.^[4][5]

Organitzacions de drets humans i experts en prevenció del genocidi van emetre múltiples alertes i van afirmar que la població autòctona armènia estava en risc o estava sent sotmesa activament a una neteja ètnica i a un genocidi. Luis Moreno Ocampo, primer fiscal de la Cort Penal Internacional, va advertir que estava a punt de produir-se un altre genocidi armeni i va atribuir a la inacció de la comunitat internacional que l'Azerbaidjan considerés que no afrontaria conseqüències greus.^[6]

Cal destacar que, després de tot, l'Artsakh deixaria d'existir com a estat independent l'1 de gener de 2024 amb l'eliminació de les seves institucions després de l'acord del 28 de setembre.^[7][8] No obstant això, el líder de l'autoproclamada república, Samvel Shahramanyan, va anul·lar el 22 de desembre de 2023 la dissolució de la regió per considerar que no existien documents legítims que, en el marc de la legislació del Nagorno Karabakh, preveiessin aquesta mesura.^[9]